Un dels problemes de ser un crack o sobresortir en algun àmbit és que pots arribar a pensar-te que ets un crack en tot i llavors és quan corres el perill de ficar els peus a la galleda a la que intentes abordar temes que no domines tant.
I perque parlo d’això? Doncs perque ultimament s’està tornant a posar de moda la parauleta “2.0″ (Ja fa més de dos anys que vaig llegir un article on l’enterràven, però bé) i aquesta ha estat descoberta per una serie de persones, destacables en els seus ambits, que han vist com l’us del facebook, twitter, blogs, meneames i diversos, els hi ha obert les portes a la difusió a gran escala del que fan, donant-lis una certa notorietat a la xarxa. I que és el que han fet? Doncs fàcil, com a nous conversos, han adoptat els vells manifestos del Cluetrain i de la “conversa” i s’han posat a predicar la seva “nova religió” als seus companys generacionals, més peixos que ells en aquests temes. I val a dir que son grans comunicadors.
Fins aquí, cap problema. La cosa canvia quan, aprofitant aquesta notorietat, crean una empresa per gestionar identitat digital 2.0 dels seus clients, és a dir, escriure post als blogs de les seves empreses clients, escriure twitters, enviar noticies comercials al Meneame… uff, un moment, algú ha dit spam? I on està allò de que la credibilitat de la web 2.0 era precisament el to directe i personal de la conversa? Que té de personal que algú t’escrigui els posts i els twitters siñplement per que estiguis “branché” mm jo crec que amb tant 2.0 aqui s’han acabat creuant els cables.
Jo estic 100% d’acord en que les empreses s’han d’aproximar i han de participar de la conversa, però si volen ser creïbles, ho han de fer seguint les regles. Microsoft va començar a ser més respectada quant va permetre tenir un blogger dins de casa que fotia pestes d’ella. Sony va ser molt criticada quant es va descobrir que el blog d’un fan que volia una psp per nadal era veritablement un fake creat per una empresa de comunicació.
Conclusió: que és el que ha passat? Doncs que al dia despres d’haver presentat l’experiencia en societat, han començat a caure pals de tot arreu. Lògic i esperable. És una llastima, sobretot perque la gent que ho ha muntat havia començat bé i es dedicava a formar, crear workshops i seminaris per a divulgar aquesta manera de veure la xarxa però potser han anat una mica lluny o simplement és que no ho havien acabat d’entendre.
Això si, no s’han oblidat de posar al costat del seu logo, un magnific i inevitable “beta”. Pero si és una empresa de serveis!! És que ja s’ha perdut el significat original del beta o que?
De quina empresa parlo? Bé, si algú no ho sap encara, tot i que la xarxa (sobretot la proxima) en deu anar ple, ho desvelaré més endavant. Mentres, ús ho deixo com endevinalla.
Avui arriba a França l’iPhone 3G i la veritat és que la vida segueix igual Aqui no hi ha hagut la bogeria que s’ha pogut veure a Espanya, basicament perque ja fa un any que tenim iPhone, tot i que en versio 1.0.
Després de veure les petites millores fetes i sobretot la baixada de preu de l’aparell (145€ versio 8gb i 195€ versio 16gb), m’esta passant pel cap fer-me amb un exemplar de 16 gb.
Ja se que no es necessari, que hi ha telefons millors, que el que tinc en aquests moments va molt bé… pero ostres… es fa dificil abstindres d’una coseta tant maca
Aquesta nit, i basicament perque ja feia dies que ho havia de fer, he començat a fer l’importació dels continguts del blog.
Mes o menys la feina esta acabada. Només em queda acabar de pulir alguns detalls com instal.lar plugins, escollir template (o recuperar el que tenia), el blogroll… Però bé, la gràcia és que tecnicament ja puc escriure.
Així doncs, gracies per tornar i aviat podràs llegir nous posts.
Com podeu veure hi ha canvis en el blog.. basicament ha desaparegut tot.
La raó és ben simple: estic canviant de hosting i de fet si podeu veure aquesta pagina es que ja s’ha fet la redirecció del domini. Aquest vespre intentare per la migració de tot el contingut.
Quan vaig venir a Paris un dels grans dilemes que vaig tenir va ser quin o quins ordinadors m’emportava i quins deixava a Barcelona. Finalment vaig decidir-me per l’iBook i pel Mac mini ja que eren els més facils de transportar. De fet, aquest últim el vaig agafar sense teclat ni ratoli ni pantalla: vaig pensar que quan tinguessim apartament ja en compraria aquí (pel tema teclat va ser una mica mala idea.. ja que no vaig pensar que a França venen l’increïble AZERTY).
Els primers mesos vaig anar fent amb el portàtil, però va arribar un moment que vam pensar que necessitàvem un ordinador més de taula. Per nadal, els mes pares em van portar de Barcelona el nou teclat bluetooth d’Apple i el ratolí inhalàmbric i vam aprofitar per conectar el Mac mini a la tele de 32″ per utilitzar-lo de mediacenter (de fet l’ús per el qual el vam comprar). El vam anar utilitzant, però la veritat és que el teniem una mica desaprofitat, així que uns mesos despres vam comprar una pantalla plana panoramica i ens vam fer un mini estudi completet.
Fins a dia d’avui hem estat bé però hem vist las grans limitacions de treballar amb el macMini com ordinador de sobretaula i és que en el seu moment haviem agafat la configuració mínima que portava 512mb de RAM, quantitat clarament insuficient quant comences a utilitzar programes o treballar amb fotografies.
Descartant l’opció Apple per ampliar la memòria (180€ per 2gb deRAM !!), ahir vaig estar buscant per internet i vaig trobar el tutorial per obrir la caixa del Mac mini (no es tasca senzilla, la veritat.. o si que ho és, però no és evident la metodologia).
Així doncs, avui he anat a buscar una espatula de rascar pintura de 5cm de la ferrateria (3,45€) i amb l’ajut del tutorial i els tornavisos de precisió que vaig comprar per canviar el pad analògic de la PSP, he obert l’ordinador.
Només m’ha fet falta mirar la referència de la memòria i buscar a rue Montgallet alguna botiga que tinguessin barretes d’1gb similars a bon preu.
Finalment n’he trobat a Chez ExpertMicro (14 rue Montgallet) que casualment és le mateix lloc on vaig comprar el monitor. He comprat dues barretes d’1gb Transcend (DDR2 SO-Dimm PC5300 667 Mhz) per 42€ (impostos inclosos) i que funcionen perfectament!
Doncs res més, ja estic escrivint aquest post des del meu renovat Mac mini. La veritat és que necesitava aquesta ampliació. El canvi es nota moltissim, sobretot al tractar amb la galeria de fotos o al canviar d’usuari (tasca que fem moltissim i que ara es inmediata).
Per acabar de celebrar l’esdeveniment hem anat a comprar unes sabates pel casament, un parell de trajes per l’estiu (un l’utilitzaré pel casament a l’ajuntament) i hem anat a sopar al millor restaurant de Sèvres (La Salle à Manger).
Pour pouvoir faire le ‘hattrick’ et oublier mon blog pendant un mois (je plaisante :-p) je vais écrire mes impressions par rapport à Meneame.net, un site de recommandations sociaux de nouvelles, un peu comme l’américaine Digg.
Après de le utiliser en mode leech (c’est-à-dire, sans participer) pendant certain temps, il fait 2 mois approximativement que j’ai créé un compte pour pouvoir participer dans les commentaires.
Pour les personnes que ne connaissent rien sur le fonctionnement de Meneame il faut dire que on parle d’un système où les utilisateurs peuvent envoyer des liens à contenu web (surtout de nouvelles) qu’ils trouvent intéressant et les autres utilisateurs peuvent les voter (en positive ou négative) et faire de commentaires. Après, les nouvelles plus votes sont publiés dans la première page du site.
Mais, voilà le hic : pas tous les utilisateurs ont le même poids à l’heure de voter. Existe un système de Karma lequel permet avoir d’utilisateurs plus importants avec un pouvoir de décision plus élevé que d’autres.
Et qu’est-ce que on peut faire pour accroître le niveau de Karma ? Donc envoyer de liens en attendant que ces liens soient votés, voter de nouvelles qui seront publiés, faire de commentaires que sont votes en positive… Par contre, on peut faire descendre le niveau de Karma si on n’a pas réussi avec les points précédents.
Et c’est ça justement le grand problème de Meneame : pour la majorité des utilisateurs, le but du site est faire accroître de niveau de Karma et c’est pour ça que les gens votent de nouvelles avec beaucoup de votes (c’est plus sûr que va être publiée), votent de nouvelles pas intéressants mais sensationnalistes, votent de commentaires populistes… et tout, pour essayer d’augmenter le Karma.
Si on est un utilisateur « normale », est très difficile de faire augmenter le Karma et donc, est très difficile aussi de faire arriver de nouvelles au première page o avoir un certain poids dans l’appli.
C’est pour ça qu’au même temps que les ondulations de mon Karma, mon intérêt pour Meneame a commencé à décrémenter.
Concernant ma dernière sécheresse d’actualisations dans le blog je voudrai ajouter que mon intérêt pour le microblogging est croissant.Au début j’ai considéré twitter comme une connerie c’est-à-dire, un “hype” du moment et sans avenir.
Je me suis trompé. Actuellement je utilise plus twitter que mon blog et la raison est bien simple : j’essaye de plus en plus d’éviter billets stupides comme celui-ci et de les travailler un peu plus, mais évidemment je n’ai pas réussir à faire ça.
Donc, actuellement je utilise twitter pour me communiquer avec mes amis, pour le utiliser de brouillon d’idées, pour notifier de nouvelles, pour suivre d’autres opinions, pour connaître personnes…
A propos de ce dernier point, je voudrai vos recommander le blog de Pere Villega, un ingénieur informatique de la FIB qui travail actuellement à Dublin et qui écrit un blog avec de billets très travaillés. Peut être que quelque jour je vais y arriver.
Aqui no hi ha hagut la bogeria que s’ha pogut veure a Espanya, basicament perque ja fa un any que tenim iPhone, tot i que en versio 1.0.